Art i Educació Compromesa, Barcelona, 23 març de 2010
Presentació (Descarregar en pdf)
"Les persones creatives per un costat senten el desig de millorar les coses. Són una mica inconformistes, perquè no es resignen a deixar les coses tal com són i busquen alternatives, solucions noves a problemes nous o vells. Solen tenir la capacitat de mirar les situacions i les coses globalment, tenint en compte tots els elements a la vegada i per això són capaços de redefinir els problemes abordant-los des de punts de vista nous. Estan oberts a idees noves i fins i tot a tenir en compte les que d’entrada semblen absurdes i estan disposats a reconsiderar aspectes aparentment intocables, això fa que sovint trobin respostes que a altres persones no se els haguessin acudit mai. I finalment tenen el coratge d’actuar, el valor suficient per acceptar el risc de donar una resposta a les expectatives en funció de les noves perspectives, donant cos a la imaginació: creant.
S’atreveixen a dur a la pràctica allò que han imaginat. D’alguna manera crear és arriscar-se, perquè en provar coses noves sempre hi ha un risc. Per tant l’experiència ens demostra que la persona creativa ha de creure que serà capaç de resoldre un problema, que podrà aportar una nova manera de fer, que la seva aportació pot ser interessant. D’alguna forma ha de tenir la suficient autoestima per atrevir-se a passar a l’acció. Crec que hi ha dues característiques més que tenen les persones creatives, d’alguna forma han de ser persones receptives per poder interrelacionar-se amb l’entorn.
La voluntat de millora d’alguna forma parteix de la capacitat receptiva que tingui la persona. Però també ha de tenir la capacitat d’introspecció, de mirar dins seu i descobrir des de sensacions i sentiments a les preocupacions més íntimes que sovint queden ocults i que poden esdevenir el motor d’una nova creació.
Educar la creativitat per tant serà una qüestió d’actitud, de crear un clima propici a acceptar noves idees, de crear l’hàbit de buscar alternatives als problemes, d’encomanar la voluntat de millorar les coses, d’ensenyar a descobrir els múltiples punts de vista que tenen totes les coses, d’ajudar a adquirir l’autoestima suficient i deixar l’espai necessari perquè aflorin sensacions, sentiments i preocupacions tant individuals com col•lectius." Lluís Vallvé. Article." Educar a través de l'art." Senderi. Butlletí . 30
Resum de la tertúlia (Descarregar en pdf)
PER SER SOLIDARI ES NECESSITA IMAGINACIÓ
No pocs dels projectes d’Educació pel Desenvolupament que coneixem tenen com a resultat alguna manifestació artística, ja sigui un muntatge teatral o un mural, un llibre de contes o un cançoner, una exposició de fotos o de dibuixos. L’art ha demostrat ser un dels mitjans d’expressió més engrescador per construir ponts entre les persones, especialment quan procedeixen de cultures i realitats diferents.
Per ser solidari es necessita imaginació: qui no és imaginatiu, qui no és capaç d’imaginar-se com es pot sentir l’altre i posar-se en la seva pell, difícilment pot ser solidari. És una de les moltes reflexions que Lluís Vallvé, mestre de primària i autor del llibre Ha de ploure cap amunt. Reflexions d’un mestre de plàstica, va compartir durant aquesta tertúlia-cafè amb escoles, entitats i persones interessades en l’art, l’educació i la transformació social.
L’ART SERVEIX PER TOT
El nostre convidat va iniciar la seva reflexió descobrint-nos l’origen del singular títol del seu llibre: “la frase ha de ploure cap amunt l’hi vaig sentir a dir a una nena de cinc anys. Per què les coses vagin del dret, ve a dir, potser hem de començar a fer-les del revés”. Més endavant, encara en plantejarà un altre bon interrogant, aquesta vegada inspirant-se en el títol de la tertúlia-cafè, Art i Educació Compromesa: “És que pot haver-hi una educació no compromesa? Penso que no, jo d’això en diria alfabetització o instrucció, però no educació i el mateix penso de l’art”.
En el seu llibre aquest mestre de plàstica recull totes les anècdotes que han fet que entengui l’educació i l’art tal com ho fa. “El meu argument –ens introdueix– és que l’art serveix per a tot, per educar, per construir coneixement, per gaudir… L’art és com l’aigua, que també serveix per tot: per curar un cop, per fer baixar la febre o fer-nos passar el singlot… Estic convençut que l’educació serveix per afrontar aquests temps d’incertesa, tant canviants, i que l’art és l’element clau per tal que aquesta educació funcioni. L’art ens permet treballar l’identitat, com ens mostrem i com realment som, amb representacions juvenils tant visibles com les modes,. En aquests intercanvis que fem amb escoles de fora, l’art ens permet preguntar-nos com ens podem representar i fer-ho de forma simbòlica amb els colors i els objectes amb els quals ens identifiquem o descobrir com també el moviment i l’acció ens ajuden a representar-nos davant dels altres encara que no compartim una llengua comuna”.
El nostre convidat va iniciar la seva reflexió descobrint-nos l’origen del singular títol del seu llibre: “la frase ha de ploure cap amunt l’hi vaig sentir a dir a una nena de cinc anys. Per què les coses vagin del dret, ve a dir, potser hem de començar a fer-les del revés”. Més endavant, encara en plantejarà un altre bon interrogant, aquesta vegada inspirant-se en el títol de la tertúlia-cafè, Art i Educació Compromesa: “És que pot haver-hi una educació no compromesa? Penso que no, jo d’això en diria alfabetització o instrucció, però no educació i el mateix penso de l’art”.
En el seu llibre aquest mestre de plàstica recull totes les anècdotes que han fet que entengui l’educació i l’art tal com ho fa. “El meu argument –ens introdueix– és que l’art serveix per a tot, per educar, per construir coneixement, per gaudir… L’art és com l’aigua, que també serveix per tot: per curar un cop, per fer baixar la febre o fer-nos passar el singlot… Estic convençut que l’educació serveix per afrontar aquests temps d’incertesa, tant canviants, i que l’art és l’element clau per tal que aquesta educació funcioni. L’art ens permet treballar l’identitat, com ens mostrem i com realment som, amb representacions juvenils tant visibles com les modes,. En aquests intercanvis que fem amb escoles de fora, l’art ens permet preguntar-nos com ens podem representar i fer-ho de forma simbòlica amb els colors i els objectes amb els quals ens identifiquem o descobrir com també el moviment i l’acció ens ajuden a representar-nos davant dels altres encara que no compartim una llengua comuna”.
“SI DIBUIXES, OBSERVES; SI OBSERVES, CONEIXES; SI CONEIXES, ESTIMES I SI ESTIMES, PROTEGEIXES”
Aquesta frase és del doctor Sabater Pi i, malgrat que ell l’aplicava a l’ecologia, el nostre ponent la cita per introduir un altre dels seus arguments: “si volem conèixer necessitem un llenguatge per representar el món, necessitem contenidors per les nostres idees, que molt sovint són les paraules, però que també poden ser les imatges perquè a mesura que anem construint imatges, anem construint coneixement. Els llenguatges visuals i plàstics, com el teatre o la dansa, són ideals per expressar emocions i sentiments quan no trobem les paraules per fer-ho: no es tracta de verbalitzar, es tracta d’expressar i les arts són un bon llenguatge per canalitzar sentiments, raó i acció de manera interrelacionada”.
Si volem conèixer l’història, una cultura, altres realitats tenim tot el patrimoni, segueix la seva argumentació Lluís Vallvé tot recollint les paraules de l’Eulàlia Bosch, que deia que l’història de l’art hauria de ser el Vademècum de les escoles, perquè allà ho tenim tot. “L’art és una font primària d’informació, si jo vaig a la muralla romana de Barcelona podré tocar les mateixes pedres que tocaven els romans. L’art ens fa viatjar en el temps i en l’espai i, a més a més, ens connecta amb aquestes altres realitats a través de les emocions: les emocions de l’artista que l’ha creat i el seu context, i les emocions de la persona que el mira i el seu context”. És un diàleg d’emocions i sentiments, per això resulta tant interessant introduir la vivència a través de l’art com a font de coneixement a l’escola”.
Aquesta frase és del doctor Sabater Pi i, malgrat que ell l’aplicava a l’ecologia, el nostre ponent la cita per introduir un altre dels seus arguments: “si volem conèixer necessitem un llenguatge per representar el món, necessitem contenidors per les nostres idees, que molt sovint són les paraules, però que també poden ser les imatges perquè a mesura que anem construint imatges, anem construint coneixement. Els llenguatges visuals i plàstics, com el teatre o la dansa, són ideals per expressar emocions i sentiments quan no trobem les paraules per fer-ho: no es tracta de verbalitzar, es tracta d’expressar i les arts són un bon llenguatge per canalitzar sentiments, raó i acció de manera interrelacionada”.
Si volem conèixer l’història, una cultura, altres realitats tenim tot el patrimoni, segueix la seva argumentació Lluís Vallvé tot recollint les paraules de l’Eulàlia Bosch, que deia que l’història de l’art hauria de ser el Vademècum de les escoles, perquè allà ho tenim tot. “L’art és una font primària d’informació, si jo vaig a la muralla romana de Barcelona podré tocar les mateixes pedres que tocaven els romans. L’art ens fa viatjar en el temps i en l’espai i, a més a més, ens connecta amb aquestes altres realitats a través de les emocions: les emocions de l’artista que l’ha creat i el seu context, i les emocions de la persona que el mira i el seu context”. És un diàleg d’emocions i sentiments, per això resulta tant interessant introduir la vivència a través de l’art com a font de coneixement a l’escola”.
ENSENYAR A PENSAR AMB UN LLAPIS A LA MÀ
Els llenguatges artístics, continua Lluís Vallvé, són un complement a la paraula que ens permet enfocar millor una idea, com els arquitectes quan fan croquis o els il•lustradors quan fan esborranys. “Ensenyar a pensar amb un llapis a la mà és tant important com ensenyar a fer esquemes o resums”. A més a més, els llenguatges artístics tenen l’avantatge que són universals: tots ens podem meravellar de les manifestacions artístiques creades al llarg del temps i de l’espai. “L’única cosa que hem de vigilar quan posem en contacte cultures –adverteix aquest mestre– és de no presentar les altres com a populars i la nostra com a la cultura contemporània”.
La reflexió artística és una pràctica molt recomanable a l’aula a través de la qual els alumnes poden reflexionar sobre els processos artístics, sobre l’autoria de l’obra d’art o sobre qualsevol altre tema que desperti el seu interès. “L’art parla de la dualitat, del què és nou i del què és vell, de la novetat i dels valors permanents, de les coses importants per les persones, com l’amor i la guerra o les relacions entre pares i fills. A cada època i lloc de maneres diferents, oferint-nos una visió de com canvien els conceptes”.
Els llenguatges artístics, continua Lluís Vallvé, són un complement a la paraula que ens permet enfocar millor una idea, com els arquitectes quan fan croquis o els il•lustradors quan fan esborranys. “Ensenyar a pensar amb un llapis a la mà és tant important com ensenyar a fer esquemes o resums”. A més a més, els llenguatges artístics tenen l’avantatge que són universals: tots ens podem meravellar de les manifestacions artístiques creades al llarg del temps i de l’espai. “L’única cosa que hem de vigilar quan posem en contacte cultures –adverteix aquest mestre– és de no presentar les altres com a populars i la nostra com a la cultura contemporània”.
La reflexió artística és una pràctica molt recomanable a l’aula a través de la qual els alumnes poden reflexionar sobre els processos artístics, sobre l’autoria de l’obra d’art o sobre qualsevol altre tema que desperti el seu interès. “L’art parla de la dualitat, del què és nou i del què és vell, de la novetat i dels valors permanents, de les coses importants per les persones, com l’amor i la guerra o les relacions entre pares i fills. A cada època i lloc de maneres diferents, oferint-nos una visió de com canvien els conceptes”.
TREBALLAR PER EDUCAR PERSONES CREATIVES
Lluís Vallvé comparteix l’afirmació d’Eduard Punset, segons la qual només les persones creatives, és a dir prou flexibles per adaptar-se al canvi, tindran capacitat per abordar aquest futur incert que ens espera. “Per això cal treballar per educar persones creatives, amb capacitat per abordar els problemes des del mètode de l’assaig-error. Hi ha ben poques escoles avui dia que no creguin que la creativitat és un valor a tenir a compte, el problema és com es fa això de fomentar la creativitat. Per començar, estant oberts al canvi”.
Què vol dir ser creatiu? El nostre convidat ens proposa un perfil de les persones creatives, que compartirien les següents característiques:
Lluís Vallvé comparteix l’afirmació d’Eduard Punset, segons la qual només les persones creatives, és a dir prou flexibles per adaptar-se al canvi, tindran capacitat per abordar aquest futur incert que ens espera. “Per això cal treballar per educar persones creatives, amb capacitat per abordar els problemes des del mètode de l’assaig-error. Hi ha ben poques escoles avui dia que no creguin que la creativitat és un valor a tenir a compte, el problema és com es fa això de fomentar la creativitat. Per començar, estant oberts al canvi”.
Què vol dir ser creatiu? El nostre convidat ens proposa un perfil de les persones creatives, que compartirien les següents característiques:
- Inconformistes: no es conformen amb la realitat tal qual és, tenen ganes de transformar les coses, de fer coses noves o d’una altra manera… “Però no des de la pressió o l’esperit competitiu, com s’acostuma a fer a l’escola: superada la competició a l’educació física, ara ens queda superar-la a l’educació artística, perquè sembla que només sabem fer concursos de dibuix”, es lamenta Vallvé.
- Obertes: a noves idees, fins hi tot a les absurdes, com en el seu moment ho va ser per l’home l’idea de volar i aquí s’ens recorda aquella frase famosa que diu: ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible.
- Receptives: són sensibles a tot allò que els envolta i estan predisposades a analitzar el seu entorn.
- Amb coratge per actuar: això implica tenir l’autoestima necessària per arriscar-se a actuar. Sense una bona autoestima no es pot crear.
- Amb un pensament divergent: és a dir, una mirada global de les coses, una mirada diferent fruit de l’observació de la realitat des de múltiples perspectives.
- Amb capacitat d’introspecció: són persones reflexives, amb capacitat d’interiorització i amb molta vida interior, que és el motor de qualsevol creació.
La finalitat última de l’art per aquest mestre de plàstica és la de convidar-nos a intervenir en el nostre entorn. “Per no ser pura elucubració , l’art s’ha de concretar en alguna acció. Friedensreich Hundertwasser, artista polifacètic austríac, diu que l’esser humà té el dret i l’obligació d’intervenir en totes les seves capes: començant per la pell, seguint per la vestimenta, l’espai domèstic, el barri, la ciutat i el món”.
Si es vol intervenir en l’entorn més proper, un bon aprenentatge segons el seu parer és acostumar-se a resoldre entre tots els petits problemes de la convivència escolar, aprendre a buscar solucions per les qüestions més quotidianes. “D’aquí a ser capaç d’abordar els grans reptes que ens pot anar plantejant la vida, hi ha només un pas”.
Per il•lustrar possibles maneres d’intervenir en entorns més llunyans, en Lluís Vallvé ens explicarà algunes anècdotes dels projectes solidaris de la Xarxa Senegal en la qual ell participa com a mestre i membre del Consorci d’Educació de Barcelona. En destaca algunes aportacions imaginatives a problemes com la manca d’una llengua comuna, des de compartir cançons o fer un intercanvi de dibuixos per explicar-se les visions d’uns i altres sobre la matermitat-paternitat fins a elaborar el primer llibre de contes bilingüe català-mandinga. “Quan van analitzar la nostra manera de treballar, que al principi va ser molt intuïtiva, ens van adonar que allò que havíem aplicat era un bon programa d’educació artística”. Avalat per un estudi que l’UNESCO i el Consell de les Arts de Sidney van realitzar a més de 80 països, en Lluís Vallvé resum quins són els ingredients d’un bon programa d’educació artística:
- Ser transversal, sense fragmentació per àrees ni per especialitats artístiques, per tal de permetre l’interrelació de totes les assignatures i totes les arts.
- Implicar múltiples agents (artistes, museus, professorat, institucions…)
- Estar pensat a escala local, és a dir, fet a mida de tots els agents que hi participen de manera que tots ells s’el puguin fer seu i convertir-se en els seus protagonistes, per què tothom hi pugui trobar el que hi posa.
- Mostrar-se flexible. Arrel del projecte passen coses, es va modificant, neixen noves iniciatives i, per tant, ha de tenir una estructura flexible per assimilar-ho.
- Oferir una aportació de formació per tal que resulti una pràctica reflexiva, que promogui el debat, l’intercanvi d’opinions i de maneres de fer.
- Tenir projecció i repercussió sobre l’entorn. Ha de tenir una forma visible i s’ha de donar a conèixer, s’ha de materialitzar i difondre d’alguna manera perquè l’art contemporani només pren sentit quan algú se’l mira.
- Ser sostingut en el temps. S’ha de poder establir un compromís a llarg termini entre les parts. En paraules de Lluís Vallvé, aquestes fogonades que es fan a l’escola d’El Dia de… o La Setmana de… no serveixen de gaire res.
- Ser sostenible. Això vol dir comptar amb recursos propis per tal de garantir la seva continuïtat i que pugui ser realment transformador.
- Ser avaluable, plantejar-se uns objectius i comptar amb mecanismes per poder determinar allò que funciona i allò que no funciona, evitant així caure en el cercle viciós d’anar repetint els errors.
Fa molts anys, recorda Lluís Vallvé, en una conferència al MACBA l’Eulàlia Bosch deia que una obra d’art és un espai públic de trobada. “En aquell moment, en el qual pràcticament no sabíem que volia dir Internet, semblava que estava dient un disbarat. Ara que ja tenim clar que poden existir espais de trobada ben estranys, com Facebook, és més fàcil imaginar el que l’Eulàlia ens volia dir. Cadascú es mira una obra d’art amb la motxilla que porta, amb la seva història, els seus referents, la seva iconografia… Per això, tot mirant una obra d’art ens podem entrenar a compartir veritats, perquè tots veiem coses diferents, totes amb la seva part de veritat. Són lectures paral•leles que cadascú fa a partir del seu bagatge, cap del tot certa ni del tot equivocada. Per això és bó de compartir-les”.
Les reflexions d’aquest mestre de plàstica durant la tertúlia-cafè, concebuda també com un espai públic de trobada, van donar lloc a un intens debat sobre els processos que pot generar ficar-se dins l’art, aconseguir que els infants tinguin una experiència estètica a partir de les seves pròpies manifestacions i expressions artístiques, anar construint entre tots, a partir d’una obra d’art cooperativa, un món millor. “Però per això –suggereix en Lluís Vallvé– cal fer un esforç per sortir de la rutina escolar, per desfer-se de les formes pautades, per no estar sempre tant immersos en les activitats quotidianes. Fins que no sortim del nostre pla establert i canviem de direcció no ens podem trobar. L’art serveix per això, per qüestionar-nos que fem o com ho fem”.
Davant les dificultats compartides per bona part dels assistents quan volen treballar per una educació més creativa i emocional a l’aula, les seves recomanacions són:
- Procurar que els nostres projectes impactin en les emocions, que ens toquin la pell, que tinguin algun sentit pels qui hi participen, que impliquin alguna vivència. “Té molt més sentit treballar amb necessitats reals que fictícies. En comptes d’organitzar concursos de dibuix, perquè no demanem als nostres alumnes que s’encarreguin de fer les il•lustracions del butlletí de l’escola o les de la web en comptes d’encarregar-les a fora?
- Ser agosarats, atrevir-se a fer coses noves, sortir dels formats habituals. “Ens pot sortir més o menys bé però, més enllà del resultat final, els nostres alumnes ja hauran gaudit de tot el procés de creació” afirma Vallvé.
- Assumir el repte d’avaluar uns objectius que, segurament, no són avaluables quantitativament, sinó qualitativament. Si el nostre projecte ha servit per transformar actituds i sensibilitats, per posar de manifest valors i emocions ocultes, per canviar formes de pensar, això ja és suficient per justificar-lo.
- No perdre mai de vista que, encara que estem treballant per un món més just de forma cooperativa amb els països del Sud, els nostres projectes han d’anar primerament destinats als nostres alumnes i ells n’han de ser els principals beneficiaris. La transformació ha de començar aquí.
- No tenir por d’ensenyar a fer coses que, de bon principi, no sabia fem. “Perquè ensenyant a fer-les és com millor s’aprèn, perquè aprenem a l’hora que ensenyem, mentre investiguem juntament amb els nostres alumnes i avancem plegats. Com que no som especialistes en educació artística ens fan por els treballs de plàstica i ho acotem tot massa. El problema és que, intentant acotar els problemes, el que fem és acotar els resultats: el que hem d’aprendre a fer és acotar les dificultats sense limitar els resultats”.
Al llarg de la tertúlia hi ha intervencions que apunten cap a l’Educació per Competències com una bona aliada, ja que permet sortir del marc estricte de les assignatures, interrelacionant unes àrees amb les altres per tal d’arribar a una educació més viva. D’altres veuen en l’art una oportunitat per donar entrada a una educació més plàstica i emocional, no tant racional com la que ara domina l’escola. Hi ha ple consens en la certesa que l’art i els llenguatges artístics són experiències emocionals i, per tant, una manera molt efectiva de trencar estereotips, de promoure el diàleg i la convivència.
Malgrat tot, recorda Lluís Vallvé, cal fer campanya per una educació artística diferent. “Amb la LOGSE vam aconseguir especialistes per tot menys per l’educació artística; amb la sisena hora tampoc hi hem guanyat res. De tota manera, posar un especialista de plàstica no resoldrà res, sinó ho fem des d’una altra concepte d’educació. Un nen que no sigui clarament lecto-escriptor, que no encaixi en el prototip, ho té molt fotut a la nostra escola. Als nens més moguts, que aprenem més des del moviment, als més visuals, a aquells nens que tenen una sensibilitat més plàstica, els diem que han d’estar-se més quiets o badar menys… Incloure els llenguatges artístics a l’aula com a llenguatges d’aprenentatge té aquesta altra avantatge: anar cap a una escola més inclusiva. A l’escola tothom hauria de poder aprendre amb el llenguatge que millor domina, sigui l’auditiu, el plàstic, el verbal o el visual, i hauria de poder aprendre a ser més competent en aquells llenguatges que no domina tant”.
Per cultivar els llenguatges artístics a l’escola cal fer-ho de forma rigorosa, des de la pràctica reflexiva, i entenen l’obra d’art com a diàleg. “No existeix l’obra d’art tancada. Em posa els pèls de punta veure una vintena de dibuixos calcats, quan no copiats, penjats dels vidres de l’aula i encara mirant cap enfora. Quan s’acaben els dibuixos, tots estesos a terra i a comentar-los. S’aprèn a parlar, parlant i a dibuixar, dibuixant, però sempre si es fa des d’un aprenentatge rigorós, que ens ensenyi a representar el món, a l’altre i a nosaltres mateixos, que ens ensenyi a construir coneixement des de la nostra experiència estètica, compartint-la amb la dels demés. Així és com, en el cas del llenguatge verbal, passem de la cal•ligrafia a la literatura. En educació artística, amb els llenguatges artístics, encara estem en la cal•ligrafia”.
Bibliografia.
( Si coneixeu algun document sobre Art i Educació compromesa que volgueu compartir en línia, el podeu enviar a tomas@escolescompromeses.org i l'afegirem a la llista)
Ha de ploure cap amunt. Reflexions d'un mestre de plàstica. Lluís Vallvé
Educar en l'art, educar en valors. Butlletí 30 de Senderi
Webs d'interés.
( Si coneixeu alguna pàgina web sobre Art i Educació compromesa que volgueu compartir en línia, el podeu enviar a tomas@escolescompromeses.org i l'afegirem a la llista)
Art, transformació i educació. Transart- Laboratori.
Circ social a l'Ateneu Popular de Nou Barris.
ArtiBarri: art i transformació social.
Experiències a la XECMón.
( Si esteu o heu participat en alguna experiència sobre art i educació compromesa, comparteix-la en xarxa!. Cliqueu a sobre i llegireu com fer-ho.)
Xarxa Senegal.
Les + belles paraules. IES Camí del mar
Educació per a l'art. Fundació catalana de l'esplai.
Coneix Sant Andreu, conoce Sant Andreu. CEIP José Juan Ortíz.
Concert Solidari: la veu dels sense veus. Salesians de Mataró
EDUCARTE. Bogotà. Cònmbia
