La Comunicació entre escoles i ONG
Crear espais de comunicació entre centres educatius i ONG és molt útil per incentivar el coneixement mutu i facilitar el camí per treballar plegats.
Quines vies de comunicació podríem obrir entre escoles i Ong?
Tenim estereotips vers l’altre?
Podem fer projectes conjuntament?
De quina manera hauria de respondre l’ONG a les necessitats de l’escola?
Com podem fer un seguiment dels materials, que ajudi a l’escola i a l’ONG?
Com podem realitzar processos d’avaluació conjunta?
En el marc del curs Educació per al Desenvolupament, una eina per a treballar la globalització i la diversitat a l'aula dins l'Escola d'Estiu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Resum de la tertúlia (Descarregar en pdf)
En el marc dels nous reptes que afronta la XECMón, les ONG –com a agents educatius– considerem molt important trobar un espai d’intercanvi per treballar coordinadament amb l’escola. Els diferents diagnòstics, els testimonis i les experiències recollides a les jornades i tallers realitzats per la XECMón, així com les reflexions internes de la Comissió d’EPD de la FCONGD, ens mostren la importància i necessitat d’abordar aquest fet per tal de millorar. Des de la nostra experiència sabem que les accions de cooperació han de venir recolzades per un canvi d’actituds i valors a la nostra societat, i és en aquest sentit que considerem l’educació per al desenvolupament com una estratègia imprescindible.
Aquest fragment de la Carta de les oneges a les escoles publicada al FÒRUM virtual de la XECMón per Pepa Martínez, responsable de la comissió d’educació de la Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament (FCONGD), resumeix molt bé la inquietud que va portar a organitzar aquesta segona tertúlia-cafè d’Escoles Compromeses amb el Món dedicada a la comunicació entre escoles i oneges. La idea va ser crear un espai d’intercanvi i de diàleg per tal que professors i membres d’oneges pel desenvolupament (ONGD) puguessin reflexionar i trobar la manera de treballar plegats per l’objectiu comú que persegueixen: formar els ciutadans autònoms i crítics que han de ser els protagonistes i responsables d’un món més just i habitable per a tothom.
La denominació tertúlia-taller no va ser triada a l’atzar per la seva moderadora, que va transformar el format discursiu en un d’obertament participatiu, desplegant un seguit de dinàmiques de treball per arribar al fons de la qüestió. I la qüestió era descobrir els elements que faciliten la realització dels projectes conjunts d’Educació pel Desenvolupament entre escoles i oneges, els dos grans agents socials preocupats per una educació crítica i transformadora.
Malgrat que aquesta segona tertúlia-cafè i el seu marc de referència, la 44a Escola d’Estiu Rosa Sensat, van coincidir en el temps amb l’aprovació al Parlament de la controvertida Llei d’Educació de Catalunya (LEC), hi ha raons per a pensar que no és un mal moment per a prendre alguna iniciativa conjunta a favor de l’EPD a l’escola. En primer lloc, perquè aquest moviment social existeix, ja fa més de 10 anys que i es mereix un reconeixement més visible. En segon lloc, perquè a dia d’avui els mecanismes educatius per a fer possible l’EPD també existeixen (els eixos transversals, el marc competencial, l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania o el Pla de Convivència entre d’altres) i cal aprofitar-los al màxim. En tercer lloc, perquè no s’hi val a conformar-se amb el què ja tenim quan existeixen encara mancances tant importants com la figura del responsable de l’EPD a l’escola i altres mesures administratives que no només facilitin, sinó que reconeguin, la feina que els professors, els alumnes, els pares i mares, la comunitat educativa, les oneges i el teixit social fem dins i fora de l’aula per aconseguir una educació més crítica i transformadora. Aquest espai compartit, en el qual escola i oneges han exercitat no només una mirada crítica sobre l’altra, sinó una mirada autocrítica sobre elles mateixes, ha estat el millor punt de partida.
Miryam Navarro, coordinadora de la Xarxa d’Escoles Compromeses, ofereix el FÒRUM de XECMón com a plataforma organitzativa per a recollir totes les propostes concretes que es facin en aquesta línia, elaborar amb elles un document conjunt en nom de tota la xarxa i fer-lo arribar al Departament d’Educació.
Esperem les vostres propostes!!! tertulies@escolescompromeses.org
Contingut de la tertúlia: (Descarregar tota la tertúlia en pdf)
ACTE I: Els projectes són les persones, les persones són els projectes
Quin és el secret per a desenvolupar els projectes propis d’Escoles Compromeses amb el Món? Anna Novella, professora de la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i moderadora de la tertúlia, ens va portar aquest secret dins d’una caixeta, que va anar circulant per les mans de tots els assistents. El marc d’aquesta segona tertúlia, la 44a Escola d’Estiu Rosa Sensat, feia esperar una alta assistència de mestres, però els representants de les oneges van superar-los en nombre. La dada podria estar apuntant alguna pista sobre el tema que ens ocupa: no serà que les oneges estan més interessades en les escoles compromeses que les escoles en les oneges amb vocació educativa? O potser serà que encara no tenim al nostre professorat prou motivat pel tema de l’EPD com perquè tingui interès a participar en un curs de formació en la matèria?
Mentre la capsa amb el secret anava passant de mà en mà, es tractava de destapar-la, mirar a dins amb atenció i estudiar detingudament la clau de l’èxit de qualsevol projecte d’educació en valors com la pau, la solidaritat i el desenvolupament. Tot seguit, cadascú havia de compartir amb els contertulians tot allò que li evocava la clau descoberta. Voleu saber què hi havia dins de la caixa? Un mirall. I aquestes són algunes de les evocacions que va despertar en la gent veure la seva imatge en el mirall:
-
El procés personal
-
La pròpia realitat com a punt de partida
-
El reflex d’un mateix
-
La motivació i la implicació personals
-
La reflexió, que comença per un mateix
-
La coherència, mantenir una coherència entre allò que ets i allò que fas, entre allò que penses i les teves accions
-
Preguntar-se què hi ha més enllà del mirall, mirar amb profunditat, no quedar-se en la superfície de les coses
-
La importància què ens agradi el què veiem, però també la capacitat de mirar més enllà del què ens agrada
Quina relació té tot això amb la comunicació entre escoles i oneges us preguntareu, tal com ens vam preguntar tots nosaltres en el seu moment, tot i que tothom va intuir per on anava el missatge. Anna Novella va posar en paraules les nostres intuïcions: els projectes són les persones què els fan, les persones responsables de l’acció i de la reacció, de la capacitat transformadora d’aquests projectes.
ACTE II: Transformar els punts negatius en propostes de treball
ACTE III: Què necessitem per fer funcionar els projectes conjunts entre oneges i escoles
ACTE IV: Un exercici de coneixement i reconeixement mutus
Després de mitja hora de deliberació es va procedir a confeccionar una maleta conjunta amb les idees-clau que van centrar els debats durant la preparació de les maletes de cada grup. Aquest pensament col·lectiu van donar una bona collita de futures línies d’actuació per a potenciar els projectes comuns en matèria d’EPD:
-
Pensar en la difusió del projecte. Per ampliar la força del moviment, el volum de gent mobilitzada és necessari fer difusió dels projectes. Quan es planifica un projecte d’EPD s’ha de contemplar la difusió com una etapa més del projecte, tant o més important que els objectius, el desenvolupament o l’avaluació.
-
Fer una difusió directa dirigida als participants i al seu entorn proper. No es tracta tant de sortir als diaris, que van plens d’accions de difusió sense cap projecte darrera. Del què es tracta es de fer funcionar el boca-orella, per tal que les persones de la comunitat educativa i del seu entorn més proper vegin que els projectes d’EPD funcionen, que serveixen per alguna cosa. Així és com s’encomanen les ganes de participar a les persones que encara no ho fan, i és la millor manera d’augmentar el nivell de motivació i de compromís de les que ja hi treballen.
Treballar per una ampliació dels programes curriculars, que permeti la inclusió dels continguts en matèria de valors, pau, solidaritat i desenvolupament. El Departament d’Educació ha de prendre consciència de la necessitat d’uns currículums més oberts per tal que l’escola pugui abordar la complexitat de la societat en la qual vivim.
L’assignatura d’Educació per a la Ciutadania es considera una porta oberta als continguts de l’EPD. Malgrat tot, tant des de la mateixa escola com des de les oneges, es considera que ha estat una oportunitat desaprofitada, en part per culpa d’interessos creats com els de les editorials de llibres de text, que van publicar els materials d’aquesta matèria avançant-se a qualsevol iniciativa per a consensuar-ne els continguts.
Introduir l’EPD al projecte educatiu de centre per donar continuïtat als projectes i d’aquesta manera evitar que, quan marxi el grup de professors, o l’AMPA o l’equip directiu compromès, tot el treball fet acabi en res. També és la manera de fer extensiu el projecte, no només a l’interior de l’escola, sinó també cap a l’exterior (entorn educatiu, comunitat, àmbit municipal, etc.).
És imprescindible que a l’escola existeixi la figura del coordinador/a de l’EPD amb una dedicació exclusiva a aquesta tasca. La figura del Quixot, del mestre o nucli de mestres compromesos i solidaris que treballen sols, sumant hores i esforços extres als projectes d’EPD, s’ha d’acabar pel bé no només d’aquests mestres, sinó dels mateixos projectes compromesos. És una de les reclamacions més urgents que s’ha de fer al Departament d’Educació.
Les oneges s’han d’adaptar a la realitat de l’escola tant pel que fa al discurs com a l’actitud. En el seu diàleg amb l’escola han de començar a emprar un codi comú que parli en termes de currículum escolar, de competències o de línies pedagògiques, i prendre consciència que el seu interlocutor a l’escola no és l’opinió pública a la qual acostumen a dirigir les seves campanyes de sensibilització, sinó una població molt específica, l’escolar, que està formada bàsicament per alumnes i professors.
Crear espais comuns de trobada entre escoles i oneges en els quals sigui possible dissenyar plegats línies d’educació crítica i transformadora, per àrees i per nivells, que és com les necessita planificar l’escola. En aquest sentit, la Xarxa d’Escoles Compromeses amb el Món seria un bon exemple.
Les oneges han de treballar més coordinades, perquè ara funcionen i són vistes des de l’escola com actors fragmentats, amb molta producció de materials però molt dispersos i no massa adequats per a treballar a l’aula, ni amb els programes curriculars de les assignatures. Si el treball en xarxa no està ben coordinat entre les mateixes organitzacions, és molt difícil que el treball en xarxa amb l’escola pugui funcionar.
Cal més comunicació entre les onegés que treballen per la cooperació i el desenvolupament, més nexes d’unió que facilitin, entre d’altres coses, aquest diàleg amb l’escola. Les tres federacions de oneges vinculades a les temàtiques de Pau, Solidaritat i Desenvolupament haurien de prendre part activa en aquesta ordenació, en aquesta assignatura pendent de coordinació interna.
Les oneges no han de fer EPD, sinó suport a la comunitat educativa per tal de facilitar-hi una educació crítica i transformadora. Des de les mateixes oneges es fa una lectura crítica sobre l’actitud actual de moltes entitats, la gran preocupació de les quals sembla ser produir i distribuir la seva maleta pedagògica, de manera que els materials sobre la no violència, la immigració o el comerç just es multipliquen i els esforços també sense que els resultats reflexin tot aquest treball fet.
Calen projectes conjunts i processos participatius des del primer moment, perquè ningú s’hagi de sumar al projecte ni a la manera de fer de ningú, ni les escoles als de les oneges, ni les oneges als de les escoles.
-
Oferir formació en matèria d’EPD als professors. Aquesta formació, però, ha d’anar acompanyada de motivació, perquè si els professors no estan prou motivats per l’EPD no tindran cap interès per a formar-se. Aquest mateix curs d’Escoles Compromeses amb el Món dins el qual s’inscrivia la segona tertúlia-cafè n’és un exemple. De la trentena llarga de professors que hi van assistir, si considerem que s’impartia en el marc de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat n’haguessin pogut ser més, la majoria s’hi va apuntar no pel seu interès per l’EPD, sinó per un malentès provocat pel seu títol: Curs d’Educació per al Desenvolupament: Una eina per treballar la globalització i la diversitat a l’aula. Des del codi escolar, es va interpretar que aquest curs proporcionaria als mestres eines per a treballar la globalització i la diversitat de l’aula a l’aula, i no pas eines per a treballar la globalització i la diversitat del món a l’aula, que és tal com es va pensar el titular des del codi ONG de la XECMón i la FCONGD, que en van ser les organitzadores. Un malentès que torna a posar de manifest la necessitat de trobar perspectives i llenguatges compartits entre escola i oneges.
-
Una altra opció és demanar a l’Administració que garanteixi aquesta formació als educadors, introduint una assignatura d’Educació Crítica i Transformadora a les carreres de Pedagogia i Magisteri, i al CAP.
-
Les oneges haurien de formar-se pel que fa, sobretot, a la metodologia de treball que s’utilitza a l’escola per tal d’aprendre a desenvolupar-se amb termes com currículum escolar o competències educatives. Al capdavall, es comparteixen uns objectius i uns valors, es parla del mateix, el problema és que ni els codis ni els procediments són compartits.
-
Pel que fa a la formació dins de les mateixes oneges, no hi ha cap curs per a formar-se com a tècnic en EPD a Catalunya i als cursos de postgrau en cooperació tampoc s’hi dedica massa temps. És un aspecte important, es subratlla des de les oneges, que distingeixen entre fer educació per a la cooperació i treballar per a una educació crítica i transformadora.
  |
  |
  |
Escola Pia Granollers (Barcelona) Aprenentatge- Servei |
 |
Salesians de Mataró ( Barcelona) Aprenentage - Servei |
  |
Escola Pia Santa Ana. Mataró ( Barcelona) Associació Amics Escola PIa Senegal |
  |
  |
